Nous col·lectors a Alforja

Dins del marc de les actuacions programades per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA- Departament de Medi Ambient i Habitatge) al terme d’Alforja, s’ha iniciat la construcció de xarxes noves de clavegueram. Ho deveu haver vist anunciat en un rètol a l’entrada del poble sota el nom de Nous col·lectors d’Alforja.

 

 

El motiu bàsic que va portar al plantejament d’aquesta inversió és que la connexió de clavegueram de la urbanització d’Horts d’en Serra estava prevista que enllacés, en el projecte original, amb la xarxa interna del poble, que recollia també les aigües residuals de la zona de l’Avg. de Catalunya. Aquesta àrea de la xarxa de clavegueram ja està, en aquests moments, molt sobreutilitzada i aquesta connexió addicional hauria provocat sens dubte molts problemes, perquè la capacitat de la xarxa s’hauria superat en excés.

Per a evitar aquest col·lapse, es construiran dins del projecte de Nous col·lectors tres ramals de clavegueram:

– El dels Horts d’en Serra, que passarà pel barranc de la Guineu, i al qual es podran connectar també els habitatges i instal·lacions d’aquesta zona (els nous serveis i vestidors de la sala rodona i la piscina del Parc dels Amics, per exemple)

– Un segon ramal que passarà pel camí de les Sorts, és a dir, aproximadament paral·lel al traçat de la carretera, i que enllaçarà amb l’anterior (el que ve dels Horts d’en Serra) passat el pont de l’Adoberia. Aquest ramal únic continuarà fins a la depuradora municipal ubicada a la partida Barqueres.

– Un tercer ramal que cobrirà les urbanitzacions Garrigots i Barqueres, que en aquest moment són clarament deficitàries en aquest aspecte.

 

Està previst que les obres finalitzin a finals d’estiu i que les noves xarxes siguin operatives d’immediat.

 

Votareu a les eleccions europees?

   El dia 7 de juny se celebren eleccions al Parlament europeu. És una convocatòria electoral que no desperta tantes passions com les pròpies de cada país, però que serveix per triar els nostres representants en uns àmbits que, cada vegada més, tenen una gran transcendència en la nostra vida quotidiana. Per saber si teniu intenció de participar en les eleccions europees, i seguint l’exemple d’una enquesta que aquests dies es fa a l’edició digital del diari Avui, us plantegem la següent pregunta:

 

   Us animem també que visiteu la pàgina web no oficial en català del Parlament europeu. La web oficial del Parlament europeu només està traduïda al castellà, i la versió catalana l’ha fet un jove de Lleida a qui les autoritats europees han acusat de plagi. Fixeu-vos en el desplegable de llengües disponibles en una versió i en l’altra…

   I una última cosa, que torna a relacionar el Parlament europeu i la nostra llengua: en aquest enllaç podreu saber com s’ha produït, avui mateix,  l’aval del Parlament europeu al model d’immersió lingüística català i el consegüent fre a la proposta del Partit Popular europeu (a instància de l’eurodiputat espanyol del PP Luís Herrera) de censurar-ne el funcionament.

 

Desmuntat el generador elèctric de la Llar

El barracó de la Llar d’infants va ser “col·locat” al camí de St. Antoni l’estiu/tardor del 2001. Està totalment indocumentat: a Educació de Tarragona no hi consta, i a Barcelona l’estan buscant per tal de trobar-ne la matrícula i poder fer el conveni, que no està signat encara. Des de la regidoria d’Educació vam localitzar-ne una còpia a l’ajuntament que només està signada per l’anterior alcalde però que no es va signar per part dels Serveis Territorials d’Eduació a Tarragona.

Quan es va muntar el barracó es va fer de manera totalment precària pel que fa a la instal·lació elèctrica: anava endollat (de qualsevol manera) a una escomesa del carrer a les Eres, sense comptador i sense tenir cap permís d’Indústria. Com a centre escolar hauria de tenir els permisos perquè està considerat un edifici de pública concurrència. El cablejat interior no complia la normativa (va canviar el 2002).

Davant la fallada de l’empalmament tan precari que es va fer, la instal·lació es va cremar a finals d’octubre de l’any passat. No se sabia fins a quin punt la instal·lació estava danyada: la part del principi del cablejat estava cremada i podia ser que hi estigués fins a mig camí o més (el cable anava soterrat pel camp de futbol). Per tant s’havia d’escollir entre fer una reparació cara i donar continuïtat a la situació precària o fer una inversió més forta per tal de regularitzar totalment la instal·lació. Ja que en el millor dels casos que es comencessin les escoles immediatament s’hauria de tenir entre 3 i 4 anys de coll fins que les noves instal·lacions fossin funcionals, ens vam decidir per regularitzar la situació.

Les “obres” s’han allargat molt perquè s’ha canviat tot el necessari per aconseguir la homologació de la instal·lació. També s’hi ha volgut posar un comptador propi, que servirà per saber quina és la despesa elèctrica de la Llar.

Finalment després de 4 llargs mesos ja estem endollats a la xarxa elèctrica.

Des de la regidoria d’Educació donem les gràcies als veïns per la seva comprensió i paciència

Venda de peix a la plaça del Mercadal

         Avui divendres 13 de març ha començat la venda ambulant de peix a la plaça del Mercadal. La venda que fins ara es realitzava al local municipal no complia cap mena de requisit sanitari. Tot i això, ja que és molt necessari que al poble es pogués donar aquest servei, es va mirar de trobar alguna solució pràctica. Des de la regidoria d’Urbanisme (Salvador Taverna) es van iniciar els contactes amb el peixater del poble que avui ha començat la venda. La seva situació és totalment regular i homologada i el fet que la venda es realitzi en un furgó isotèrmic assegura la bona qualitat de la mercaderia.

El trobareu a la plaça del Mercadal cada divendres, perquè no va ser possible d’organitzar-ho coincidint amb el dia de mercat local, que al poble és els dimecres.

 

Acaba la campanya de poda d’arbres

Ahir dijous es va donar per acabada la campanya de poda d’arbres. La feina s’ha allargat durant gairebé un mes, i s’han esporgat tots els arbres del poble, tant els de les places i carrers com els del Parc dels Amics.

Les tasques d’esporgada s’han donat a fer a una empresa de jardineria, que ha realitzat la feina amb rapidesa i eficiència: han treballat de pressa i ho han deixat tot recollit i net a mesura que avançaven.

El cost de l’esporgada es pagarà amb una subvenció per a manteniment de jardins de la Diputació de Tarragona. Com que han sobrat diners, es destinaran a endreçar i plantar amb flors i arbustos nous alguna plaça del poble.

 

 

Matar bous a paraulades

Davant dels comentaris que circulen pel poble respecte del funcionament del menjador de l’escola, el grup socialista d’Alforja volem fer les puntualitzacions següents:

 

–         Som conscients que aquest muntatge no té cap intenció de millorar el servei que els nens i nenes reben al menjador, sinó que la seva única finalitat és erosionar la tasca de la regidoria d’Educació i, en definitiva, la de l’ajuntament. I també que hi ha una filiació política clara darrere de les persones que són al capdavant d’aquesta “iniciativa”. Això últim, que sembla una informació insensata per part nostra, va sortir DIRECTAMENT d’alguna de les persones que hi ha darrere d’aquest “moviment”.

–         Finalment, ja és possible implicar l’ajuntament d’alguna manera en temes educatius: durant molts anys l’educació no va representar cap preocupació en la política municipal, pel que només es podia responsabilitzar l’ajuntament de la seva pròpia deixadesa i poca sensibilitat en aquesta matèria.

–         La implicació que es vol provocar, però, no té en compte la responsabilitat que cada entitat té en la gestió. El menjador escolar és responsabilitat de la Junta de l’AMPA, que surt democràticament escollida entre tots els pares i mares de l’escola.

–         Respecte a aquest punt, ara mateix la composició de la junta es totalment irregular, ja que està formada només per cinc membres, entre els que no hi ha ni secretari ni president (segons els seus estatuts, l’AMPA del CEIP Josep Fusté consta de 9 membres).

–         En relació amb la qüestió de les responsabilitats, els cinc membres d’aquesta Junta van demanar a l’Ajuntament diverses explicacions i variada documentació en una carta, redactada en un administratiu castellà de manual que, paradoxalment, van adreçar als caps de llista de PM, ERC i CiU (també a la regidoria d’Educació) De la informació i documentació que se sol·licitava en aquesta carta NOMÉS n’és responsable la Junta de l’AMPA. L’Ajuntament no en té cap notícia ni n’ha de tenir cap, a no ser que la mateixa AMPA o el Consell Escolar n’hi vulguin donar.

–         En aquesta mateixa carta, en canvi, posaven en dubte la capacitat d’un òrgan que sí que és jeràrquicament superior, com és el Consell Escolar, on estan representats tots els sectors de l’escola (sector mestres 6, sector pares 5, ajuntament 1, equip directiu 2, representant de l’AMPA 1).

–         L’AMPA és la responsable de gestionar el menjador, i és ben lliure de prendre les decisions que consideri oportunes. Entre aquestes decisions hi ha la contractació del personal que treballa al menjador i la contractació del càtering de l’escola. D’aquestes decisions, l’AMPA ha d’informar-ne al Consell Escolar, així com dels comptes econòmics anuals. El Consell Escolar treballarà per resoldre qualsevol problema o inconvenient que tingui l’AMPA en la gestió del menjador, NO PER A IMPOSAR-LI CAP DECISIÓ EN QÜESTIONS DE PERSONAL O DE CÀTERING.

–         Encara que legalment queda clarament limitat quin és el paper de l’AMPA i quin el del Consell Escolar, aquestes persones utilitzen el boca-orella per escampar mitges mentides, mitges lectures o veritats a mitges que es van fent gruixudes i cada vegada més falses. Visites personals a les cases de segons quines persones, trobades al carrer o al cafè… són l’ambient ideal perquè segons quins alfongencs i alfongenques practiquin el nostre esport nacional: MATAR BOUS A PARAULADES. L’únic lloc on s’han de demanar explicacions de les activitats de l’AMPA és a les assemblees de l’AMPA.

–         Aquestes assemblees han d’estar legalment convocades, no ser simples pantomimes sense transcendència. L’AMPA informarà sobre el servei de menjador en una reunió informativa que se celebrarà aquest divendres 13 de març. La intenció d’explicar què estava passant NO ha sortit de l’AMPA, sinó de l’exigència d’un grup de pares que van presentar les signatures necessàries. Davant d’això, l’AMPA no convoca una assemblea extraordinària, sinó una simple reunió informativa.

–         Per suposat, estarem al cas del que es digui en aquesta reunió. I us animem a tots, pares i mares de l’AMPA, perquè hi assistiu.

–         Des del grup socialista donem el nostre suport més decidit a la feina que està portant a terme la regidora d’Educació, la nostra companya Gemma Capella. Encara més, l’encoratgem a continuar un camí que ha portat a la normalització de les relacions entre l’Ajuntament i l’escola, abandonades i menystingudes durant massa anys.

 

 

8 de març: Dia Internacional de les Dones

          El 24 de febrer, en Junta de Govern, l’Ajuntament d’Alforja va adherir-se al manifest que, amb motiu de la celebració del dia Internacional de les Dones, s’ha promogut des de l’ACM. (Associació Catalana de Municipis), i que us reproduïm a continuació:

 

 

 

8 DE MARÇ, DIA INTERNACIONAL DE LA DONA     

MANIFEST

Enguany celebrem el 8 de març, Dia internacional de la dona, amb novetats legislatives que ens acosten més a l’ideal d’igualtat entre les dones i els homes. El mes d’abril del 2008 es va aprovar la Llei 5/2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista. En el seu preàmbul, la Llei diu:

 

“Les dones han estat essencials en la construcció i la defensa dels drets i les llibertats al llarg de la història. Malgrat això, gran part de les nostres societats no han reconegut el paper històric de les dones i no n’han garantit els drets.

La llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista parteix de la premissa que els drets de les dones són drets humans.”

 

És per tant un dret que les dones visquem amb les mateixes garanties que els homes pel que fa a les nostres llibertats i a la consecució dels nostres objectius com a membres de la societat. És un dret poder viure sense l’amenaça de la violència masclista, sense l’amenaça de la violència en el si de la família, en els llocs de treball i en qualsevol àmbit de la nostra vida. I hem de ser les dones les que d’una manera més ferma i voluntariosa lluitem contra aquesta xacra.

 

Però no només la violència envers les dones ens retalla les llibertats. Com es descriu en el preàmbul abans esmentat, les dones han contribuït a la construcció i defensa dels drets i les llibertats al llarg de la història. I és en aquest punt on volem vincular aquest manifest del 2009 a l’efemèride que també enguany se celebra: els 30 anys d’ajuntaments democràtics.

 

Perquè també ha estat i és una lluita la reivindicació de la importància del paper de les dones en la construcció d’aquesta democràcia que tot just arriba al seu trentè aniversari. Una construcció democràtica que les dones han protagonitzat en la seva majoria des de l’anonimat, des de la feina a la rebotiga, amb el sacrifici i la lluita contra les desigualtats que han guiat malauradament aquests 30 anys d’ajuntaments lliures.

 

És per tot això que en aquest manifest volem tenir un record i fer un reconeixement a les 8 dones que van ser les primeres alcaldesses ara fa 30 anys i que van obrir un camí cap a la consecució dels nostres drets. Elles representen totes les altres que han vingut després fins arribar a les 120 alcaldesses que hi ha actualment a Catalunya:

 

Núria Albí i Corrons, alcaldessa de la Garriga

Berthe Bada i Cazeilles, alcaldessa de Camprodon

Anna Bosch i Pareres, alcaldessa de Mollet del Vallès

Antònia Castellana i Aregall, alcaldessa de Molins de Rei

Maria Dolors de Godoy i Rotllens, alcaldessa de Cassà de la Selva

Maria Dolors Oms i Bassols, alcaldessa de Blanes

Rosa Martí i Conill, alcaldesa de Parets del Vallès

M. Lurdes Vidal i Audet, alcaldessa de Ponts

Pilar Ferran i Hernández, tinent d’alcalde de l’Hospitalet de Llobregat

 

Seguirem lluitant i treballant des dels ajuntaments, des dels municipis, per construir un país més just, més cohesionat i més igualitari. Un país on ser dona no sigui un perill, ni un desavantatge, ni un pecat.