A propòsit de la Fundació Privada Casal dels Avis: unes reflexions necessàries

El grup socialista de l’Ajuntament d’Alforja considera, i ha considerat sempre, que l’existència al poble d’una entitat com la Fundació Privada Casal dels Avis, que té entre els seus interessos fundacionals el treball a favor del benestar i l’assistència a la gent gran, és un gran bé.
És un gran bé social en diversos aspectes: proporciona estada de qualitat a la gent gran, tant del poble com de fora d’Alforja, i també, proporciona una quantitat prou considerable de llocs de treball que asseguren el salari, al poble mateix, d’un important número de famílies.
És evident, en aquest sentit, que el treball que els regidors socialistes estan fent i faran a favor de mantenir i millorar les condicions en què aquests aspectes es realitzen és el màxim, tant en quantitat com en intensitat.

Dit això, cal que continuem les reflexions.

Les fundacions privades, tal com és el cas de la Fundació Privada Casal dels Avis, “viuen”, per definició, dels ajuts de les administracions. Des de la seva creació, la Fundació ha rebut subvencions i ajuts provinents tant de l’administració pública com de l’empresa privada. Entre les administracions públiques que han participat en el projecte de la Fundació Privada Casal dels Avis hi trobem el Govern central (amb executius de tots els colors polítics), la Generalitat (amb governs convergents i amb el tripartit), la Diputació de Tarragona i altres institucions.
També, és clar, l’Ajuntament d’Alforja. Un exemple concret de destinació de recursos municipals a la Fundació Privada Casal dels Avis el trobem en el PAM (Pla d’Acció Municipal) del període 2004-2007, en el qual es dotava la Fundació Privada Casal dels Avis amb la quantitat de 98.912,16 euros, segons un conveni signat el 20 de desembre de 2006. A mode de comparació, podem dir que en el PAM que s’executa actualment (2008-2012) es destinaran 90.000 euros a la millora de l’aprofitament de recursos hídrics (arranjament mina dels Fontanals, entre altres actuacions).

Durant molts anys, la Fundació Privada Casal dels Avis ha gaudit d’una atenció molt destacada per part de l’administració municipal. Aquest fet, indiscutible, dóna peu a dues consideracions importantíssimes.
Per una banda, al fet que moltes persones del poble pensessin que la Fundació Privada Casal dels Avis era municipal, és a dir, propietat de l’Ajuntament d’Alforja. Ara tots sabem que això no és així.
El segon punt important és que l’esforç dedicat per part de diversos consistoris municipals pot haver establert una mena de vincle especial que faci pensar que la Fundació “ha de rebre”, un tracte preferent i que, per una mena de llei no escrita, des de l’Ajuntament “s’ha de treballar” per assegurar les subvencions per a la Fundació.
Com és natural, aquesta obligació la tenen els responsables de la gestió econòmica de la Fundació Privada, que la dirigeixen segons els seus criteris i plantejaments professionals.
Tot i això, no cal ni dir-ho, aquests gestors comptaran sempre amb la col•laboració més evident i entusiasta per part de l’Ajuntament.

De totes maneres, la dedicació tan intensa de recursos públics esmerçats durant les legislatures anteriors en la Fundació Privada Casal dels Avis s’ha de veure com un fet excepcional. Els diners dels que disposa el nostre municipi són els que són, i caldrà treballar molt en una bona planificació pressupostària per a sufragar amb èxit totes les despeses que la gestió municipal comporta. La Fundació Privada Casal dels Avis, tal com hem dit abans, no és municipal, i el municipi ha de destinar els seus recursos econòmics a resoldre les necessitats municipals.
A més, és evident que altres agrupacions alforgenques, altres empreses alforgenques i altres col•lectius de gent del poble d’Alforja (joves, escolars, treballadors…) reclamen i necessiten de la mateixa manera els recursos i ajuts que l’administració, municipal i exterior, els pugui proporcionar.

Expressats els nostres pensaments, serveixin aquestes reflexions per acabar amb les suspicàcies. Cadascú ha de saber on és, i quines són les seves intencions i les seves responsabilitats: no s’entendrà tampoc que des d’una entitat de tanta rellevància quant a la seva labor social (l’atenció a la gent gran) es vulgui construir un “castell enrocat” des d’on fer sorgir veus d’eterna crítica i disconformitat.
Posem-nos a treballar, doncs, cadascú des de la nostra àrea de responsabilitat, amb la màxima eficiència i bona voluntat per assolir el màxim d’objectius.

Dijous 16 d’abril: inauguració de l’ampliació del Casal dels Avis

El departament d’Acció Social, que ha subvencionat amb més de 160.000 euros les obres d’ampliació del nou edifici del Casal dels Avis (Fundació Privada Casal dels Avis d’Alforja), es fa ressò en la seva pàgina web de la inauguració celebrada ahir.

 

 

En la foto que enllacen es veu el moment de la inauguració, en la que van participar el Sr. Jordi Tous, director dels Serveis Territorials d’Acció Social i Ciutadania de Tarragona, el Sr. Josep Maria Borràs, president del Patronat de la Fundació Privada, i el Sr. Josep Viñas, alcalde d’Alforja.

 

Plantem flors a la primavera, guarnim el poble

 Aquesta setmana es duu a terme aquesta campanya per omplir el poble de flors. 

Els nens de 5 a 12 anys poden participar-hi, dissabte dia 18 a les 4 de la tarda, plantant flors a les zones enjardinades del poble. Ens trobarem a la plaça del Castell. 

La resta de veïns hi podeu col·laborar  i posar flors als balcons i a les finestres de casa vostra. 

Si voleu, podeu passar per l’Ajuntament aquest divendres 17 d’abril, de 10h a 13h per comprar flors a preu de cost per guarnir el poble.

2 mesos de bloc, 2.000 visites

Ara fa 2 mesos que vam començar el bloc i ja hem arribat a les 2.000 visites.

La feina que s’està duent a terme a l’Ajuntament, tant des de les nostres regidories com les dels companys d’ERC, és intensa i dura, i cal explicar-la tan a fons com es pugui. A més, l’espai del bloc es converteix en un punt de trobada d’opinions i matisos que és imprescindible i molt enriquidor.

 

 

Gràcies a tothom pel vostre interès i per la vostra participació.

 

Reutilització de llibres de text a l’escola d’Alforja

La reutilització de llibres implica iniciar un procés complet i integrat en el projecte educatiu del centre que suposarà un estalvi econòmic per a les famílies però, també, el plantejament d’un nou sistema que faci que els llibres es converteixin en eina de consulta. D’aquesta manera, ja que no s’utilitzaran com a llibre de treball, per a escriure-hi o pintar-hi, se’n pot facilitar la duració, i podran ser usats, si se’n té la cura necessària, per més d’un alumne. 

El Consell Escolar del CEIP Josep Fusté va considerar convenient de preguntar als pares i mares quina era la seva opinió sobre aquest tema perquè, ja que serà un projecte que necessitarà la col·laboració i implicació de tota la comunitat educativa, era molt important estar segur que la iniciativa tenia bona acollida. La resposta a l’enquesta va ser molt satisfactòria, i els resultats mostren que més d’un 95 % dels pares i mares de l’escola aproven el projecte.

 

 

 

Les característiques generals de l’organització d’aquest sistema de reutilització de llibres són:

–        Els llibres que formen part del projecte de reutilització passen a ser titularitat de l’escola. Els alumnes que reben els llibres ho fan en qualitat de préstec per una durada d’un curs escolar.

–         S’ha d’establir un reglament de funcionament que defineixi quins són els criteris de manteniment dels llibres que es reben en préstec, les condicions i terminis de retorn i les penalitzacions, si s’escau, que cal aplicar en cas que els llibres no rebin el tracte adequat.

–         Al final de cada curs, i en el termini que s’hagi establert, els llibres han de ser retornar a l’Escola per tal que siguin revisats i preparats per al proper curs o bé destinats a la substitució.

–         Les famílies han d’acceptar de sufragar a l’inici de curs la quota de participació establerta en base als llibres implicats i que servirà, juntament amb les subvencions que es puguin rebre, per fer front al cost dels llibres que s’hagin d’anar substituint.

–         Les famílies també hauran de mantenir durant tot l’any el llibre en bones condicions d’ús, sense malmetre’l ni externament ni interiorment.

 Els cursos que entraran en el projecte de reutilització de llibres seran 3r, 4t, 5è i 6è de primària, tot i que també s’estudia la possibilitat, si es veu viable, d’incorporar-hi els llibres de lectura de cicle inicial (1r i 2n de Primària).

 

 

Urbanisme: diverses notícies

Els pilons que es van haver de posar al llarg del carrer Pla de Nabril per assegurar el pas del camió de recollida d’escombraries ja s’han tret. S’han posat torretes amb flors al llarg del carrer i també davant del monument al lingüista Meyer-Lübke. En aquesta zona, algun conductor amb no gaire traça en la maniobra d’aparcament ja ha xafat dues torretes, que caldrà canviar.  

 

Després de les vacances de Setmana santa s’arranjarà el paviment malmès a la baixada del Castell. Es trauran les pedres i es reomplirà amb ciment, que ha de resistir millor el pas continu de vehicles. El ciment s’acabarà amb un dibuix marcat, de manera semblant a l’acabat del carrer Bolcador.

 

 

També després de Setmana santa és previst iniciar el funcionament del barracó menjador. Aquests dies s’hi estan traslladant les taules i cadires i s’ultimen els detalls per tenir-ho tot a punt. Per tal de fer més segur el pas dels nens des de l’escola, ja fa uns quants dies es va construir un pas de vianants que neix arran mateix de la vorera del carrer.

 

 

I coincidint amb la tornada de les vacances de Setmana santa, és previst que comencin les obres a l’Ajuntament i a la sala rodona del Parc. Les tasques de millora i arranjament a l’Ajuntament i de construcció de diverses dependències al Parc es portaran a terme amb la subvenció del Fons de Cooperació Local, promoguda pel ministeri d’Administracions públiques.

 

Que tingueu molt bones vacances!!

 

 

L’Ajuntament presenta al•legacions contra la Central eòlica del Vedat del Pany (ampliació de la central eòlica del collet dels Feixos i del coll de la Teixeta)

Ara fa més de quatre anys els ajuntaments de Riudecols i Duesaigües aprovaven ampliacions de les dues centrals eòliques que des del coll de la Teixeta s’eleven en direcció a la muntanya de Puigcerver. Aquestes es van fer amb l’oposició de l’Ajuntament de Porrera i el grup del PSC de l’Ajuntament d’Alforja. Eren projectes que en el cas de la C.E del “Vedat del Pany” contemplaven la instal·lació de 22 molins de 100 m. d’alçada, amb pales de 40 m., alguns dels quals anaven molt a prop de l’ermita de Puigcerver.

 

Finalment, aquest projecte ha estat resolt favorablement, en primera instància, pel DEP. DE MEDI AMBIENT de la Generalitat, que ha reduït el nombre de molins a 10. Aquesta reducció, no obstant, només afectaria els molins projectats als fondals i per contra s’autoritzarien els de les puntes de les crestes, que arribarien a pocs metres del nostre terme, gairebé a les portes de l’ermita.

 

La Comissió de Medi Ambient i de Parc Natural de l’Ajuntament d’Alforja va fer seves la totalitat de les al·legacions que li féu arribar el Centre d’Estudis Alforgencs Ramon de Ganagod, secció de l’Ateneu Cultural Josep Taverna, la qual cosa ha permès formular un recurs d’alçada que el regidor de Medi Ambient, Sr. Xavier Vilella, interposava el dia 9 de març passat contra la resolució del Director General d’Energia i Mines, de data 9 de gener de 2009, per la qual s’atorgava a l’empresa ESBRUG, SL. l’autorització administrativa de la central.

 

 

 

Us transcrivim a continuació el resum de les al·legacions presentades:

 

Primera:

La instal·lació industrial d’una central eòlica a les faldes de la muntanya de Puigcerver, amb el nom de “Vedat del Pany” és un atemptat contra la fauna (…) pel fet de ser una de les principals rutes dels ocells planadors en migració. Col·locar una bateria de generadors transversalment és abocar aquestes espècies a grans mortaldats i a la seva possible extinció a la zona (…).

Segona:

El valor paisatgístic i cultural de la muntanya de Puigcerver i la seva ermita, el principal tret definitori dels alforgencs i les alforgenques, és el que la pretesa central eòlica agredeix i pretén destruir, plantant-hi davant uns molins metàl·lics de 100 metres d’alçada. (…) La importància d’un espai natural i històrico-cultural, com és el cas, depèn de la seva riquesa com a complex recurs escènic i no només de la seva rellevància biofísica o ecològica, que en aquest cas entenem que també hi són (…).

Tercera:

La instal·lació de la pretesa central eòlica causarà també un dany incommensurable a causa de la tipologia del terreny (…) pels enormes terraplens que destruiran bona part d’un dels alzinars de muntanya més ben conservats del nostre país, amb destrucció, de pas, de l’orografia de crestes actual.

Quarta:

No és de rebut que aquest molins se situïn al llindar del nostre terme, amb el “vol” de les seves pales en alguns casos per sobre del territori alforgenc estricte. L’Ajuntament d’Alforja no tan sols no vol tenir plantat cap molí a les seves terres, sinó que ni tan sols vol que les pales metàl·liques d’aquests aparells sobrevolin ni un mil·límetre del seu territori.

Cinquena:

L’Ajuntament d’Alforja no entén ni de cap manera autoritza la utilització del nom “d’Alforja” per a designar una futura “subestació transformadora” que el projecte contempla per a evacuar l’electricitat. Ho entén com una burla i un insult al municipi.

Sisena:

En dates recents el mateix Departament de Medi Ambient (Medi Natural ) va aprovar un avantprojecte de Parc Natural de les Muntanyes de Prades que és ja a la fase final abans de l’exposició pública definitiva. (…) Entenem que els molins són incompatibles amb el que el Parc Natural significa i ha de significar per a l’economia del nostre municipi i per a la preservació del nostre medi natural, cultural i paisatgístic.

Setena:

Entenem que l’administració de la Generalitat de cap manera hauria d’autoritzar aquesta nova central, ja que a la pràctica és continuació de les centrals del coll de la Teixeta i del collet dels Feixos (pretenen compartir la mateixa subestació transformadora). (…) La imposició de la “llei del més fort” i la prepotència demostrada per l’empresa instal·ladora entenem que no por tenir ara, al damunt, el “premi” de les administracions, atorgant-los encara més ampliacions com la pretesa del Vedat del Pany.