Daily Archives: 25 Abril 2009

A propòsit de la Fundació Privada Casal dels Avis: unes reflexions necessàries

El grup socialista de l’Ajuntament d’Alforja considera, i ha considerat sempre, que l’existència al poble d’una entitat com la Fundació Privada Casal dels Avis, que té entre els seus interessos fundacionals el treball a favor del benestar i l’assistència a la gent gran, és un gran bé.
És un gran bé social en diversos aspectes: proporciona estada de qualitat a la gent gran, tant del poble com de fora d’Alforja, i també, proporciona una quantitat prou considerable de llocs de treball que asseguren el salari, al poble mateix, d’un important número de famílies.
És evident, en aquest sentit, que el treball que els regidors socialistes estan fent i faran a favor de mantenir i millorar les condicions en què aquests aspectes es realitzen és el màxim, tant en quantitat com en intensitat.

Dit això, cal que continuem les reflexions.

Les fundacions privades, tal com és el cas de la Fundació Privada Casal dels Avis, “viuen”, per definició, dels ajuts de les administracions. Des de la seva creació, la Fundació ha rebut subvencions i ajuts provinents tant de l’administració pública com de l’empresa privada. Entre les administracions públiques que han participat en el projecte de la Fundació Privada Casal dels Avis hi trobem el Govern central (amb executius de tots els colors polítics), la Generalitat (amb governs convergents i amb el tripartit), la Diputació de Tarragona i altres institucions.
També, és clar, l’Ajuntament d’Alforja. Un exemple concret de destinació de recursos municipals a la Fundació Privada Casal dels Avis el trobem en el PAM (Pla d’Acció Municipal) del període 2004-2007, en el qual es dotava la Fundació Privada Casal dels Avis amb la quantitat de 98.912,16 euros, segons un conveni signat el 20 de desembre de 2006. A mode de comparació, podem dir que en el PAM que s’executa actualment (2008-2012) es destinaran 90.000 euros a la millora de l’aprofitament de recursos hídrics (arranjament mina dels Fontanals, entre altres actuacions).

Durant molts anys, la Fundació Privada Casal dels Avis ha gaudit d’una atenció molt destacada per part de l’administració municipal. Aquest fet, indiscutible, dóna peu a dues consideracions importantíssimes.
Per una banda, al fet que moltes persones del poble pensessin que la Fundació Privada Casal dels Avis era municipal, és a dir, propietat de l’Ajuntament d’Alforja. Ara tots sabem que això no és així.
El segon punt important és que l’esforç dedicat per part de diversos consistoris municipals pot haver establert una mena de vincle especial que faci pensar que la Fundació “ha de rebre”, un tracte preferent i que, per una mena de llei no escrita, des de l’Ajuntament “s’ha de treballar” per assegurar les subvencions per a la Fundació.
Com és natural, aquesta obligació la tenen els responsables de la gestió econòmica de la Fundació Privada, que la dirigeixen segons els seus criteris i plantejaments professionals.
Tot i això, no cal ni dir-ho, aquests gestors comptaran sempre amb la col•laboració més evident i entusiasta per part de l’Ajuntament.

De totes maneres, la dedicació tan intensa de recursos públics esmerçats durant les legislatures anteriors en la Fundació Privada Casal dels Avis s’ha de veure com un fet excepcional. Els diners dels que disposa el nostre municipi són els que són, i caldrà treballar molt en una bona planificació pressupostària per a sufragar amb èxit totes les despeses que la gestió municipal comporta. La Fundació Privada Casal dels Avis, tal com hem dit abans, no és municipal, i el municipi ha de destinar els seus recursos econòmics a resoldre les necessitats municipals.
A més, és evident que altres agrupacions alforgenques, altres empreses alforgenques i altres col•lectius de gent del poble d’Alforja (joves, escolars, treballadors…) reclamen i necessiten de la mateixa manera els recursos i ajuts que l’administració, municipal i exterior, els pugui proporcionar.

Expressats els nostres pensaments, serveixin aquestes reflexions per acabar amb les suspicàcies. Cadascú ha de saber on és, i quines són les seves intencions i les seves responsabilitats: no s’entendrà tampoc que des d’una entitat de tanta rellevància quant a la seva labor social (l’atenció a la gent gran) es vulgui construir un “castell enrocat” des d’on fer sorgir veus d’eterna crítica i disconformitat.
Posem-nos a treballar, doncs, cadascú des de la nostra àrea de responsabilitat, amb la màxima eficiència i bona voluntat per assolir el màxim d’objectius.