Traslladat al Parc el monòlit d’homenatge a Balcells i Pinto i Meyer-Lübke

Un cop inaugurada la remodelació de la sala Rodona, el monòlit d’homenatge a Joaquim Balcells i Pinto i Wilhelm Meyer-Lübke es va traslladar a principis d’octubre al jardí de la part posterior de les instal·lacions municipals del Parc. El bloc de pedra que homenatjava els lingüistes que tan estreta relació van mantenir amb Alforja, situat al carrer Bolcador sota de la paret de l’església, havia quedat en segon terme amagat darrere la bateria de contenidors de brossa, en un escenari que menystenia l’atenció que l’octubre de 1976 se’ls va voler demostrar.

El llatinista Joaquim Balcells i Pinto, d’ascendència alforgenca, va ser una figura cabdal en la filologia de mitjan s. XX:  catedràtic de Llengua i literatura llatines a la Universitat de Barcelona, iniciador del Seminari de Filologia llatina en aquesta universitat i impulsor de les traduccions d’autors llatins a la Fundació Bernat Metge.

Tot i que Balcells i Pinto va néixer a La Laguna (Tenerife), va traslladar-se a Barcelona de petit i, com que la família paterna tenia un important patrimoni a Alforja, va passar els estius de la seva joventut al nostre poble.

El fet, però, que relaciona els lingüistes amb Alforja és l’estada que l’alemany Meyer-Lübke, reconegut estudiós de les llengües romàniques, va fer a principis dels anys 1920 a la casa pairal de la família Balcells, ca l’Aleu, a la placeta de l’Abadia. Possiblement, el temps que Meyer-Lübke va passar a Alforja (per motius diversos, va allargar-se més del que estava previst), escoltant i contrastant el parlar de la gent del poble, va col·laborar en la seva conclusió que el català era alguna cosa més que una simple variant dialectal entre el castellà i l’occità. La publicació de l’obra “Das Katalanische” de Meyer-Lübke el 1925 va comportar el reconeixement de la naturalesa del català com a llengua independent i va encetar un encès debat amb l’estudiós madrileny Menéndez Pidal sobre amb quina branca de les famílies romàniques calia relacionar el nostre idioma.

El 24 d’octubre de 1976, encara poc temps després de la mort del dictador Franco, la secció Cultural dels Amics d’Alforja va organitzar un homenatge als dos filòlegs amb motiu de la commemoració dels 40 anys de la seva mort, esdevinguda el 1936. Ara, amb el trasllat realitzat, el monòlit que recorda el pas per Alforja d’aquestes dues personalitats ha tornat a recuperar un espai digne, respectuós tant amb les persones dels filòlegs com amb la gent d’Alforja que va homenatjar-los en un moment difícil encara per a la llengua i la cultura catalanes.

Entrega de la foto dels Miquels

Aquest diumenge al migdia, a la Casa de Cultura, s’ha fet el lliurament de la foto dels Miquels tirada a la plaça de l´Abadia durant la Festa Major.

En un acte senzill però molt simpàtic, ha parlat primer l´Alcalde, per tot seguit donar la paraula al Sr. Miquel Serra, que ha estat l’impulsor de la idea, que feia temps i temps que volia portar a terme.

Seguidament la regidora Gemma Capella ha anat entregant a cada Miquel la seva foto.

S’ha acabat l’acte amb el ja imprescindible pica-pica.

El Govern demanarà la nul.litat del judici a Lluís Companys

El president Montilla va anunciar que demà dijous 15 d’octubre, coincidint amb el 69è aniversari de l’afusellament del president Companys, se celebrarà una sessió extraordinària del Consell de Govern amb la intenció d’aprovar un únic punt, “que fa referència a la voluntat institucional d’aconseguir que sigui declarat nul el judici contra el president de la Generalitat Lluís Companys”.

El primer pas en la reparació moral i política del president Companys s’ha visualitzat aquesta matinada a Mèxic, on el ministre de Justícia del Govern espanyol ha lliurat a la néta del President un document en què es rebutja el consell de guerra que el va condemnar a mort. Finalment, doncs, el Govern espanyol ha comunicat de manera oficial, a partir de la reclamació que la mateixa néta de Companys va fer a l’empara de la Llei de Memòria Històrica, l’acord per restituir la imatge moral i política del President.

Un cop reconegut el deute històric, la petició de declarar nul el consell de guerra contra Companys serà el següent pas que emprendrà el Consell de Govern de la Generalitat en la sessió de demà. 

Aprovada la connexió amb el Consorci d’Aigües de Tarragona

En el mateix Ple del dia 6 d’octubre, tots els grups amb representació municipal van aprovar la modificació del projecte de connexió amb el Consorci d’Aigües de Tarragona. Aquest projecte correspon a la modificació del que, en un principi, contemplava l’aprofitament de l’aigua del mas de la Mata. L’aprofitament d’aquesta aigua, però, va ser desestimat a causa de la gran quantitat de nitrats que conté, cosa que en desaconsella la utilització per a ús de boca.

Per tant, el projecte que es tirarà endavant consistirà en la construcció d’una canonada que, des dels dipòsits municipals, connectarà amb el dipòsit d’abastiment d’aigua del Consorci d’Aigües de Tarragona que es construirà a l’alçada del mas d’en Tarrats. L’estació del CAT s’està tirant endavant en un projecte comú entre Alforja i Les Borges del Camp.

L’endemà mateix, 7 d’octubre, el Ple del Consell Comarcal del Baix Camp va aprovar el conveni a partir del qual SECOMSA-Aigües (empresa pública del Consell Comarcal per a la gestió de l’aigua), s’encarregarà de la realització de les obres. Aquest conveni suposarà un estalvi de temps i de diners molt important ja que, en tractar-se d’un acord entre administracions, no caldrà fer la llarga tramitació de paperassa administrativa que comporta la licitació d’obra pública.

Més d’Ordenances fiscals per al 2010

En el Ple del 6 d’octubre es va aprovar la revisió de taxes i impostos municipals respecte als apartats de servei de recollida d’escombraries, clavegueram i expedició de documents administratius.

Respecte a les escombraries, i perquè no pagui el mateix una família que una indústria, tal com passava fins ara, es distingeixen tres trams d’aplicació: el domèstic (90 €), el de locals comercials (150 €) i el d’activitat industrial (200 €). En el cas de les escombraries domèstiques, per tant, es passa dels 65 € actuals als 90 € per al 2010 i es podrà pagar en dos terminis. Tot i aquest augment, el dèficit generat des de l’inici de la recollida amb els contenidors soterrats continuarà sent molt important. Amb la modificació es podrà reduir des dels aproximadament 90.000 € anuals a un dèficit de 60.000 € anuals. Per aconseguir que la recollida no fos deficitària, la taxa s’hauria de posar en 160-170 €. L’increment de 25€, que es podrà fer efectiu en dos pagaments anuals, és un increment necessari, més encara si es té en compte que no s’havia tocat des del 2002. Si s’hagués anat modificant, no s’hauria arribat a aquest nivell de dèficit i ara no caldria augmentar-lo tant de cop.

Respecte al clavegueram, la connexió d’un edifici nou a la xarxa passa dels 100 € actuals als 110 €. La taxa anual de clavegueram queda igual, però es distingeixen, de nou, tres casos: el domèstic (que no es toca i es manté en els 15 €), el dels locals comercials (se situa en 35 €) i l’industrial (se situa en els 45€).

Respecte a l’expedició de documents administratius, la quantitat de variacions és important: es revisen alguns dels preus que ja s’aplicaven i es regulen nous preus en aquelles peticions que comporten hores de feina del personal administratiu i tècnic de l’ajuntament (certificats d’empadronament, fe de vida, certificats tècnics urbanístics o de dades censals, etc).  

La revisió es va aprovar amb el vot favorable dels regidors de l’equip de govern (PSC-PM i ERC) i l’abstenció de CiU. Evidentment, la feina de l’oposició és criticar els augments d’impostos i continuar prometent que ells no ho farien. La feina d’un equip de govern mínimament responsable és fer els càlculs necessaris perquè el dèficit de l’ajuntament en els serveis que obligatòriament ha de prestar sigui el menor possible. Les taxes i els impostos s’han de revisar de manera responsable i periòdica sabent que aquesta és una tasca que difícilment serà rebuda amb alegria per part dels contribuents.

Deixar-ho passar per por a l’erosió electoral que pugui comportar no vol dir governar millor: només és un engany simple que pot portar a dèficits econòmics importants en l’administració municipal.

Ordenances fiscals per al 2010

En el Ple del 6 d’octubre es va aprovar la revisió de taxes i impostos municipals respecte als apartats de construcció, instal·lacions i obres, impost per a vehicles de tracció mecànica i l’impost sobre terrenys de naturalesa urbana.

L’impost sobre construcció, instal·lacions i obres, l’ICIO, no es toca i segueix al 3%. L’impost ja existia, però s’ha aprovat una taula que recull en quins trams s’aplicarà una base o una altra. D’aquesta manera, el 3% no s’aplicarà sobre el pressupost presentat per la persona que sol·licita la llicència, sinó a partir de la visita del tècnic municipal. En el cas que la llicència sigui per a remodelació de façanes del casc antic o en el cas que hi hagi instal·lació solar o aprofitament tèrmic, hi haurà una bonificació del 95 %. L’IBI no es toca i l’IAE tampoc.

L’impost per a vehicles de tracció mecànica s’augmenta en un 1 %.

Respecte de l’impost sobre terrenys de naturalesa urbana, l’anomenada plusvàlua que s’ha de pagar en el cas de venda o transmissió d’un immoble, el que s’ha fet bàsicament és adequar-lo a la llei. Els percentatges que es pagaven no s’havien modificat des del 1989 i, des del 1998, se situaven per sota dels mínims legals, tal com la delegació d’Hisenda va fer notar en el seu dia a l’Ajuntament que, tot i això, no va modificar-ho. L’increment que s’ha aprovat depèn del període en anys entre la compra i la venda posterior i del valor cadastral. En el cas que la transmissió sigui per herència, hi ha una bonificació del 50 %. D’aquesta manera, es distingeix la transacció comercial de, per exemple, el fet d’heretar dels pares la casa on ja es viu.

La revisió es va aprovar amb el vot favorable dels regidors de l’equip de govern (PSC-PM i ERC) i l’abstenció de CiU. És necessari fer la revisió de totes les taxes en aquest moment per a poder-les aplicar a partir de l’any 2010. Feia massa temps que no s’havien tocat, i en alguns casos representaven un perjudici econòmic per al mateix consistori. Com que estem en temps de crisi, l’augment ha estat sempre el mínim possible, normalment per sota del màxim que la llei corresponent permetria incrementar.