Monthly Archives: Mai 2010

Gemma Capella i Ferré, Alcaldessa d’Alforja

Érem a principis de l’any 2003 quan el Josep em va proposar que l’acompanyés, a ell i la resta del grup, per formar part de la llista per a les eleccions municipals de maig d’aquell mateix any.
Així doncs vam començar a treballar plegats, tot el grup, en el nostre projecte de poble.
El 2007 molts vam renovar el compromís amb el Josep i el vam acompanyar en la nova llista.
En aquesta ocasió, l’acord amb els companys d’Esquerra va fer possible que forméssim Equip de govern amb ell al capdavant.
El 16 de juny, aviat en faria tres anys, va ser nomenat Alcalde d’Alforja.
En tot moment el que jo volia, el que volíem, era acompanyar el Josep. Mai podíem imaginar treballar sense ell al Consistori.

Amb gran pesar, però amb ganes i força, continuarem el camí que ens ha deixat marcat, assolint tot el possible; pel Josep, per Alforja.
Gràcies Josep per tota la feina feta, la que es veu i és evident, i per la que tot i no ser molt visible és tant o més necessària per poder assolir els objectius marcats.

Voldria acabar referint-me a unes paraules que ell va escriure recentment i que jo faig meves:

Els ajuntaments són la part de l’estructura de l’estat més propera als ciutadans, des d’on és possible desenvolupar polítiques particulars, fonamentades en la creativitat i la sostenibilitat. Una de les oportunitats més importants d’un municipi rau en els seus representants polítics i, fonamentalment, en el tipus de política que siguin capaços de realitzar.
L’associacionisme ciutadà configura el que els sociòlegs en diuen capital social, que és un valor afegit al patrimoni municipal. Expressa la voluntat dels ciutadans per participar en la resolució de les disfuncions socials, és escola de democràcia i de valors socials; una part viva del municipi a qui cal preparar per delegar funcions, a qui cal tenir en compte a l’hora de prendre decisions.
Un dels grans problemes amb el que ens enfrontem en aquest inici de segle és el descrèdit de la política, el del seu allunyament de la vida quotidiana. La visió, massa generalitzada, dels polítics com a persones que es mouen per l’ànsia de poder i que s’envolten d’escenaris cada cop més opacs, està penetrant, també, entre els joves que, sens dubte, són els qui hauran de gestionar les societats del futur.
Les polítiques que sàpiguen desenvolupar una complicitat entre els ciutadans, crear sentit de pertinença, fer de la diversitat un valor positiu, que sàpiguen trobar mecanismes de consens i il•lusionar la ciutadania, seran les polítiques que garantiran el desenvolupament sostenible i per tant, les que es renovaran a elles mateixes fent del ciutadà un subjecte capaç de decidir sobre la seva societat.

La nostra tasca serà, des d’ara, fer-los evident que l’afany de superació en millorar els objectius assolits ens farà ser tal com som, idealistes, per tant inconformistes, conscients però, de les dificultats i amb els peus a terra.

Moltes gràcies

Josep Viñas i Juncosa, in memoriam

     LA MORT, UN MATÍ DE MAIG

     La Mort passava en un matí de maig. Tan alta
sobre un món desvetllat amb tots els noms florits,
que els núvols s’esfullaven, arran la seva galta,
i als cims nevava la carícia dels seus dits.

     Però un fresc perfum de llorer s’elevava
com una veu del món a l’implacable pas.
– Altiva segadora, que per beure’n la saba
segues el camp més fèrtil amb una falç de glaç,

     ¿de què et val afollar les espigues sens nombre
si et cau una llavor de cada brot que culls?
Quan has passat, el món rebrosta a la teva ombra,
i orenetes vivents s’escapen dels teus ulls!

     Orgullosa, ¿no saps que sota el teu caprici
la veu dels moribunds és molt més que un sanglot?
Una vida s’encén a cada sacrifici.
Potser ni tu mateixa no pots morir del tot.

                                                          Màrius Torres