Hem llegit amb estupefacció la notícia d’última hora que, sense afany de “polèmiques inútils” publica l’Informatiu d’Alforja d’aquest setembre. Mentre el llegíem, hem hagut de treure’ns del cap el so de trompeta estrident del NO-DO dels anys 40…
La necessitat de dir el que es pensa és pròpia de l’ésser humà, però el fet d’expressar l’opinió que un té, no porta a tenir la raó de manera automàtica. De vegades, els escrits apareguts en un mitjà privat com és l’Informatiu fan aquesta sensació: més que opinar, sentencien; més que comentar, renyen. De tant en tant, es permeten, ja que hi són posats, de fer també alguna repassadeta en forma de reprimenda moral, com és el cas.
De bon començament es deixa clara la “consciència” que som en un país “lliure i laic”, com una concessió necessària o una deferència històrica que se’ns permet als que no acabem de fer les coses “com s’han de fer”. Aquest país és lliure i laic, se’n tingui o no la consciència, després de molts anys d’haver lluitat i patit per a poder aconseguir-ho. Concedit l’argument, ja només caldria fer el següent pas: entendre que hi ha gent, en el nostre país lliure i laic, que podem trobar normal (o fins i tot convenient i millor) que la representació municipal d’una societat aconfessional com la nostra no assisteixi oficialment a un acte de l’Església.
Insinuar que l’absència de representació per part de l’Equip de Govern a aquest acte és fruit d’un afany de desdeny cap a la institució mil•lenària i identitària que, tal com ens torna a ensenyar l’Informatiu, és l’Església, tampoc vol dir que la realitat sigui aquesta. Fins i tot per als governs d’esquerres, i la nostra formació política forma part del govern municipal d’esquerres, resulta difícil poder programar oficialment l’assistència a un acte al qual no has estat convidat. El que importa realment, però, no és la invitació, sinó la tria. Sempre es tria alguna cosa determinada, de la mateixa manera que la representació eclesiàstica d’Alforja i de la comarca va triar no assistir al funeral laic de l’alcalde Viñas. Llavors tampoc van ser convidats i per tant no van venir. La diferència és que nosaltres no en farem cap tema de (contra)portada.
Es parla també d’esforç i de cortesia. No creiem que en el fons d’aquest petit article hi hagi una petició de cortesia. Es tracta de posar el dit en alguna nafra que, si no hi és, s’inventa. A continuació, s’amplifica tant com es pot, publicant-la a l’Informatiu com si aquest fos una mena de manual d’urbanitat per capítols.
Respecte a l’esforç… Nosaltres no ens esforçarem més a donar tombs inútils a aquest tema, perquè hi ha molta feina que demana el nostre esforç i estem fent-la. A partir d’aquí, cadascú que decideixi a quina mena de treball vol destinar els seus esforços: nosaltres ja tenim feta la tria.
Socialistes Alforja 