Un cop inaugurada la remodelació de la sala Rodona, el monòlit d’homenatge a Joaquim Balcells i Pinto i Wilhelm Meyer-Lübke es va traslladar a principis d’octubre al jardí de la part posterior de les instal·lacions municipals del Parc. El bloc de pedra que homenatjava els lingüistes que tan estreta relació van mantenir amb Alforja, situat al carrer Bolcador sota de la paret de l’església, havia quedat en segon terme amagat darrere la bateria de contenidors de brossa, en un escenari que menystenia l’atenció que l’octubre de 1976 se’ls va voler demostrar.
El llatinista Joaquim Balcells i Pinto, d’ascendència alforgenca, va ser una figura cabdal en la filologia de mitjan s. XX: catedràtic de Llengua i literatura llatines a la Universitat de Barcelona, iniciador del Seminari de Filologia llatina en aquesta universitat i impulsor de les traduccions d’autors llatins a la Fundació Bernat Metge.
Tot i que Balcells i Pinto va néixer a La Laguna (Tenerife), va traslladar-se a Barcelona de petit i, com que la família paterna tenia un important patrimoni a Alforja, va passar els estius de la seva joventut al nostre poble.
El fet, però, que relaciona els lingüistes amb Alforja és l’estada que l’alemany Meyer-Lübke, reconegut estudiós de les llengües romàniques, va fer a principis dels anys 1920 a la casa pairal de la família Balcells, ca l’Aleu, a la placeta de l’Abadia. Possiblement, el temps que Meyer-Lübke va passar a Alforja (per motius diversos, va allargar-se més del que estava previst), escoltant i contrastant el parlar de la gent del poble, va col·laborar en la seva conclusió que el català era alguna cosa més que una simple variant dialectal entre el castellà i l’occità. La publicació de l’obra “Das Katalanische” de Meyer-Lübke el 1925 va comportar el reconeixement de la naturalesa del català com a llengua independent i va encetar un encès debat amb l’estudiós madrileny Menéndez Pidal sobre amb quina branca de les famílies romàniques calia relacionar el nostre idioma.
El 24 d’octubre de 1976, encara poc temps després de la mort del dictador Franco, la secció Cultural dels Amics d’Alforja va organitzar un homenatge als dos filòlegs amb motiu de la commemoració dels 40 anys de la seva mort, esdevinguda el 1936. Ara, amb el trasllat realitzat, el monòlit que recorda el pas per Alforja d’aquestes dues personalitats ha tornat a recuperar un espai digne, respectuós tant amb les persones dels filòlegs com amb la gent d’Alforja que va homenatjar-los en un moment difícil encara per a la llengua i la cultura catalanes.
Socialistes Alforja 