Ara fa més de quatre anys els ajuntaments de Riudecols i Duesaigües aprovaven ampliacions de les dues centrals eòliques que des del coll de la Teixeta s’eleven en direcció a la muntanya de Puigcerver. Aquestes es van fer amb l’oposició de l’Ajuntament de Porrera i el grup del PSC de l’Ajuntament d’Alforja. Eren projectes que en el cas de la C.E del “Vedat del Pany” contemplaven la instal·lació de 22 molins de 100 m. d’alçada, amb pales de 40 m., alguns dels quals anaven molt a prop de l’ermita de Puigcerver.
Finalment, aquest projecte ha estat resolt favorablement, en primera instància, pel DEP. DE MEDI AMBIENT de la Generalitat, que ha reduït el nombre de molins a 10. Aquesta reducció, no obstant, només afectaria els molins projectats als fondals i per contra s’autoritzarien els de les puntes de les crestes, que arribarien a pocs metres del nostre terme, gairebé a les portes de l’ermita.
La Comissió de Medi Ambient i de Parc Natural de l’Ajuntament d’Alforja va fer seves la totalitat de les al·legacions que li féu arribar el Centre d’Estudis Alforgencs Ramon de Ganagod, secció de l’Ateneu Cultural Josep Taverna, la qual cosa ha permès formular un recurs d’alçada que el regidor de Medi Ambient, Sr. Xavier Vilella, interposava el dia 9 de març passat contra la resolució del Director General d’Energia i Mines, de data 9 de gener de 2009, per la qual s’atorgava a l’empresa ESBRUG, SL. l’autorització administrativa de la central.

Us transcrivim a continuació el resum de les al·legacions presentades:
Primera:
La instal·lació industrial d’una central eòlica a les faldes de la muntanya de Puigcerver, amb el nom de “Vedat del Pany” és un atemptat contra la fauna (…) pel fet de ser una de les principals rutes dels ocells planadors en migració. Col·locar una bateria de generadors transversalment és abocar aquestes espècies a grans mortaldats i a la seva possible extinció a la zona (…).
Segona:
El valor paisatgístic i cultural de la muntanya de Puigcerver i la seva ermita, el principal tret definitori dels alforgencs i les alforgenques, és el que la pretesa central eòlica agredeix i pretén destruir, plantant-hi davant uns molins metàl·lics de 100 metres d’alçada. (…) La importància d’un espai natural i històrico-cultural, com és el cas, depèn de la seva riquesa com a complex recurs escènic i no només de la seva rellevància biofísica o ecològica, que en aquest cas entenem que també hi són (…).
Tercera:
La instal·lació de la pretesa central eòlica causarà també un dany incommensurable a causa de la tipologia del terreny (…) pels enormes terraplens que destruiran bona part d’un dels alzinars de muntanya més ben conservats del nostre país, amb destrucció, de pas, de l’orografia de crestes actual.
Quarta:
No és de rebut que aquest molins se situïn al llindar del nostre terme, amb el “vol” de les seves pales en alguns casos per sobre del territori alforgenc estricte. L’Ajuntament d’Alforja no tan sols no vol tenir plantat cap molí a les seves terres, sinó que ni tan sols vol que les pales metàl·liques d’aquests aparells sobrevolin ni un mil·límetre del seu territori.
Cinquena:
L’Ajuntament d’Alforja no entén ni de cap manera autoritza la utilització del nom “d’Alforja” per a designar una futura “subestació transformadora” que el projecte contempla per a evacuar l’electricitat. Ho entén com una burla i un insult al municipi.
Sisena:
En dates recents el mateix Departament de Medi Ambient (Medi Natural ) va aprovar un avantprojecte de Parc Natural de les Muntanyes de Prades que és ja a la fase final abans de l’exposició pública definitiva. (…) Entenem que els molins són incompatibles amb el que el Parc Natural significa i ha de significar per a l’economia del nostre municipi i per a la preservació del nostre medi natural, cultural i paisatgístic.
Setena:
Entenem que l’administració de la Generalitat de cap manera hauria d’autoritzar aquesta nova central, ja que a la pràctica és continuació de les centrals del coll de la Teixeta i del collet dels Feixos (pretenen compartir la mateixa subestació transformadora). (…) La imposició de la “llei del més fort” i la prepotència demostrada per l’empresa instal·ladora entenem que no por tenir ara, al damunt, el “premi” de les administracions, atorgant-los encara més ampliacions com la pretesa del Vedat del Pany.