Dissabte 12/12/2009: sopar socialistes

Aquest proper dissabte 12 de desembre, cap a les 9 del vespre a l’Ateneu, ens trobarem per a sopar plegats.  Pa amb tomàquet, truites i coca amb recapte per a compartir conversa i intercanviar opinions en un escenari més relaxat que el de les reunions mensuals. Si voleu venir, feu-ho saber a algú de l’executiva (Gemma Capella, Eduardo Gené o Diana Salvadó) o als regidors (Josep Viñas, Salvador Taverna o Gemma).

Nosaltres també ens adherim a l’editorial La dignitat de Catalunya

Aquesta setmana (26/11/209), en una iniciativa molt poc habitual en el nostre país, 12 capçaleres de diaris catalans (El Periódico, La Vanguardia, Avui, El Punt, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Segre, La Mañana, Regió 7, El 9 Nou, Diari de Sabadell i Diari de Terrassa) van publicar el mateix editorial, titulat La dignitat de Catalunya. En la reunió mensual del grup socialista d’Alforja, que va tenir lloc ahir al vespre, en vam parlar i vam decidir d’adherir-nos als plantejaments que l’editorial posa de manifest.

Si voleu afegir-vos-hi a títol personal, hi ha dos grups de Facebook en aquest sentit: el que organitza La Vanguardia, que ja té més d’11.000 membres, i un altre anomenat “Jo també m’adhereixo i subscric l’editorial La dignitat”, que en té més de 1.300.

La Finestra del Mercadal, número 5

L’àrea de Comunicació de l’Ajuntament ja ha enllestit la preparació del número 5 de la revista d’informació municipal. És previst que aquest número arribi a casa vostra a finals de novembre, però ja podem avançar-vos-en els continguts més destacats:

– 11 de setembre: ofrena floral durant la Diada a la plaça de la Riba.

– Ordenances fiscals per al 2010: com queden els impostos i taxes municipals que s’aplicaran durant l’any vinent, aprovats durant el Ple d’octubre.

– Connexió amb el CAT: en el Ple d’octubre es va aprovar també la connexió amb el Consorci d’Aigües de Tarragona.

– Inversions en l’enllumenat de Portugal: millores que comportaran una reducció molt important del consum.

– Actualització de dades del cementiri municipal: revisió de les dades de propietat i posada al dia dels rebuts.

– Darreres actuacions per a ultimar el POUM d’Alforja.

– FEIL 2010: quines seran les noves peticions per al Fons d’Inversió Local.

-La foto dels Miquels i la inauguració de la sala Rodona, actes destacats de la Festa Major Sant Miquel 2009.

– Trasllat del monòlit d’homenatge a Balcells i Pinto i Meyer-Lübke al Parc dels Amics.

– Mestre Taverna, proposta de Fill Il·lustre d’Alforja: ressenya biogràfica del fundador dels Amics d’Alforja.

– PLADETUR Alforja: primeres actuacions del Pla de Turisme dAlforja.

– “Per Nadal, pensa en el comerç local”: la nova campanya de promoció del comerç local que ja s’està duent a terme.

 També hi trobareu la col·laboració habitual del grup de l’oposició i els espais fixos d’informació d’interès general.

Conferència Andreu Mayayo: 30 anys d’ajuntaments democràtics

Andreu Mayayo: 30 anys d'ajuntaments democràtics.

Ahir al vespre va tenir lloc a la Casa de Cultura la conferència d’Andreu Mayayo, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona i alcalde de Montblanc durant els anys 1991-1993 i 1995-1999. El tema que Mayayo va escollir, la reflexió al voltant de la celebració dels 30 anys dels ajuntaments democràtics, feia coincidir el coneixement i l’experiència pròpia amb l’actualitat més intensa, en relació al debat que darrerament ha situat la política municipal a la primera plana dels diaris.  Serveixi aquest post com a recordatori de la interessant aportació d’Andreu Mayayo.

La primera puntualització del conferenciant, no per evident menys necessària, va anar dirigida al mateix títol de la conferència. Per què celebrem els 30 anys dels ajuntaments democràtics? Doncs, precisament, perquè en temps de la dictadura del general Franco, no ho eren. La jerarquia de poder designava a dit la gent que hi havia als ajuntaments del poble o ciutat de torn. Els alcaldes, per tant, no representaven, sinó que eren simples delegats del poder i tenien la consigna de vigilar fèrriament el manteniment d’aquest mateix poder. Els ajuntaments, durant els anys de dictadura, fan poca cosa perquè tenen pocs recursos, però també perquè hi ha poc interès a fer res que no agradi els jerarques que han col·locat determinades persones en una posició de privilegi.

Les primeres eleccions municipals democràtiques després de la dictadura se celebren el 3 d’abril de 1979, tot i que el referèndum constitucional havia tingut lloc gairebé dos anys abans, el juny de 1977. Per què es va deixar passar tot aquest temps? La situació política d’aquells moments és delicada i des dels òrgans de poder se segueix una tàctica meditada: cal assentar els mínims democràtics generals (aprovació de la Constitució i elecció dels representants a les Corts Generals) i, després, procedir a l’elecció dels representants municipals. La dificultat d’organitzar unes eleccions municipals (més de 800 municipis només a Catalunya enfront de 51 capitals de província) justifiquen aquesta tàctica. També cal considerar, però, dues qüestions destacades: en primer lloc, el record de l’adveniment de la II República després d’unes eleccions municipals que porten, finalment, a l’abdicació del rei Alfons XIII, i per altra banda, la por que les forces d’esquerrers guanyessin majoritàriament en les grans capitals si no es donava el coixí de temps necessari.Aquest fet porta a un impàs molt interessant en la política municipal (1977 a 1979), ja que els que encara hi ha ja no manen, mentre que els que ja manen no hi tenen ningú.

Les eleccions municipals del 1979 tenen la característica de ser fundacionals, amb la presentació de moltes candidatures independents (agrupacions d’electors). Tant els partits que es presenten com a tals (el partit que presenta més candidatures és CiU, tot i que no arriba a la meitat de tots els municipis) com les agrupacions d’electors (en moltes hi ha militants de diversos partits), tenen un objectiu comú: desarticular l’estructura franquista als ajuntaments. En aquesta tasca té especial importància l’aportació d’una entitat cooperativa con Unió de Pagesos.

La gent que es presenta a les eleccions del 79 tenen un perfil concret que val la pena comentar: més del 98 % són homes i el 80 % són menors de 50 anys. Els homes joves, doncs, es converteixen en els representants democràtics de molts pobles i ciutats: en el cas de Catalunya, 1 de cada 4 alcaldes és menor de 34 anys. La renovació generacional és màxima. Respecte al nivell d’estudis, el 42 % d’alcaldes són pagesos. Evidentment, en 30 anys d’ajuntaments democràtics aquest perfil ha canviat molt: la dona s’ha incorporat de manera molt destacada a la política municipal i la quantitat de persones amb estudis mitjans o superiors que són alcaldes o regidors és, avui dia, molt remarcable.

Celebrades les eleccions municipals es produeix un fet destacable: de manera gradual l’interès de la política, després de les autonòmiques del 1980, es tomba precisament cap al mapa autonòmic. Es produeix un gran creixement de l’estructura de les autonomies, molt més gran en comparació amb la crescuda que tenen els ajuntaments. Els ens locals, tot i això, comencen poc a poc a proporcionar serveis que  no els competeixen directament. Els ciutadans necessiten serveis i, encara que no corresponguin als ajuntaments, aquests se’n fan càrrec, perquè és una sol·licitud expressa dels veïns amb qui hi ha una relació immediata. Facilitar aquests serveis, però, val molts diners i apareixen problemes greus de recursos. En termes generals, 2 de cada 3 euros dels ajuntaments provenen dels impostos i taxes municipals, mentre que només 1 de cada 3 euros són transferència d’altres administracions. La solució que s’adopta, moltes vegades, és iniciar  pràctiques urbanístiques que puguin donar liquiditat al govern municipal.

D’uns anys ençà, a més, s’eliminen impostos com l’IAE i, des de fa un parell d’anys, es produeix una baixada importantíssima dels ingressos urbanístics. Això comporta que, encara que la Constitució proclami la suficiència financera dels ajuntaments, molts municipis es trobin pràcticament en situació de fallida econòmica. Si l’Estat d’alguna manera hagués assegurat la suficiència financera dels municipis (per exemple, Mayayo proposa com a solució un tant per cent per als ajuntaments dels grans impostos com l’IVA o la renda), potser molts ajuntaments no haurien emprès la carta de l’especulació urbanística. Fer aquesta reflexió no vol dir justificar la corrupció, però sí tenir en compte que, en molts casos, la via del ciment era l’única possible. Aquest tema, molt important sens dubte, està pendent de resolució: seria lamentable que no es trobés una solució a la qüestió del finançament municipal i que, en tornar les vaques grasses, els ajuntaments recuperessin la utilització de la carta especulativa com a via de recer econòmic. 

Després de 30 anys d’ajuntaments democràtics, per tant, el problema bàsic són els diners. I la manca de diners té dues conseqüències importantíssimes: les pròpies dificultats financeres dels municipis però, també, la dificultat per trobar gent que vulgui gestionar la contracció econòmica. Els ajuntaments, per aquest camí, es poden convertir en meres gerències anònimes, amb què, paradoxalment, tornaríem als nomenaments “a dit” de fa 40 anys enrere. Recuperar el debat de com finançar els municipis, per tant, és clau, ja que en depèn no tan sols la supervivència real i concreta de les administracions locals sinó, també, la capacitat de trobar persones il·lusionades a poder fer realitat determinats projectes.

Finalment, la qüestió del finançament local es troba relacionada molt directament amb el sistema d’elecció dels representants municipals, la Llei electoral. Sembla, d’entrada, que haurien d’existir tipus diferents de maneres d’escollir els representants, ja que els municipis són molt heterogenis entre si i en ells mateixos (municipi/urbanitzacions). Per altra banda, potser caldria plantejar alguna mena de limitació de mandats: no allargar més enllà de dos mandats en el cas dels alcaldes i de tres en el cas dels regidors. I com a punt definitiu i importantíssim, caldria trobar algun mecanisme que augmentés la implicació del votant, amb l’establiment d’alguna mena de connexió entre l’elector i l’elegit. D’aquesta manera, potser cada ciutadà entendria la política com a més propera i pròpia.

Nou Fons d’Inversió Local per al 2010

El 27 d’octubre passat es va publicar al BOE el PlanE corresponent a l’any 2010, anomenat Fondo Estatal para el Empleo y la Sostenibilidad. Aquest nou fons estatal d’inversió local (FEIL) per a l’any vinent destinarà 5.000 milions d’euros en total per a projectes de desenvolupament sostenible en els municipis. Els projectes hauran d’estar relacionats amb el mediambient, la innovació econòmica i les iniciatives socials. Cada ajuntament podrà destinar un 20% de la subvenció a despesa corrent destinada a la prestació de serveis educatius i socials, principalment aquells relacionats amb l’atenció a persones en situació de dependència.

El criteri de distribució del Fons entre els diferents ajuntaments, igual com en l’edició actual, és el de la població. A Alforja, per tant, i agafant com a base una població de 1.814 habitants, li correspon, segons els càlculs del ministeri, un import total de subvenció de 196.107 euros, dels quals podrà destinar a despesa social, si així es decideix, fins a 39.300 euros. En el cas de poblacions de menys de 2.000 habitants, com Alforja, la convocatòria proporciona un marge de maniobra més gran a l’hora de “determinar la tipologia dels projectes”. La intenció és que les corporacions petites puguin completar els projectes iniciats durant el 2009 amb més facilitat.

 Actuació del Plan E a l'ajuntament

Traslladat al Parc el monòlit d’homenatge a Balcells i Pinto i Meyer-Lübke

Un cop inaugurada la remodelació de la sala Rodona, el monòlit d’homenatge a Joaquim Balcells i Pinto i Wilhelm Meyer-Lübke es va traslladar a principis d’octubre al jardí de la part posterior de les instal·lacions municipals del Parc. El bloc de pedra que homenatjava els lingüistes que tan estreta relació van mantenir amb Alforja, situat al carrer Bolcador sota de la paret de l’església, havia quedat en segon terme amagat darrere la bateria de contenidors de brossa, en un escenari que menystenia l’atenció que l’octubre de 1976 se’ls va voler demostrar.

Nova ubicació al jardí posterior del Parc del monòlit a Balcells i Pinto i Meyer-Lübke

El llatinista Joaquim Balcells i Pinto, d’ascendència alforgenca, va ser una figura cabdal en la filologia de mitjan s. XX:  catedràtic de Llengua i literatura llatines a la Universitat de Barcelona, iniciador del Seminari de Filologia llatina en aquesta universitat i impulsor de les traduccions d’autors llatins a la Fundació Bernat Metge.

Tot i que Balcells i Pinto va néixer a La Laguna (Tenerife), va traslladar-se a Barcelona de petit i, com que la família paterna tenia un important patrimoni a Alforja, va passar els estius de la seva joventut al nostre poble.

El fet, però, que relaciona els lingüistes amb Alforja és l’estada que l’alemany Meyer-Lübke, reconegut estudiós de les llengües romàniques, va fer a principis dels anys 1920 a la casa pairal de la família Balcells, ca l’Aleu, a la placeta de l’Abadia. Possiblement, el temps que Meyer-Lübke va passar a Alforja (per motius diversos, va allargar-se més del que estava previst), escoltant i contrastant el parlar de la gent del poble, va col·laborar en la seva conclusió que el català era alguna cosa més que una simple variant dialectal entre el castellà i l’occità. La publicació de l’obra “Das Katalanische” de Meyer-Lübke el 1925 va comportar el reconeixement de la naturalesa del català com a llengua independent i va encetar un encès debat amb l’estudiós madrileny Menéndez Pidal sobre amb quina branca de les famílies romàniques calia relacionar el nostre idioma.

Detall de la inscripció de la placa

El 24 d’octubre de 1976, encara poc temps després de la mort del dictador Franco, la secció Cultural dels Amics d’Alforja va organitzar un homenatge als dos filòlegs amb motiu de la commemoració dels 40 anys de la seva mort, esdevinguda el 1936. Ara, amb el trasllat realitzat, el monòlit que recorda el pas per Alforja d’aquestes dues personalitats ha tornat a recuperar un espai digne, respectuós tant amb les persones dels filòlegs com amb la gent d’Alforja que va homenatjar-los en un moment difícil encara per a la llengua i la cultura catalanes.

Entrega de la foto dels Miquels

Aquest diumenge al migdia, a la Casa de Cultura, s’ha fet el lliurament de la foto dels Miquels tirada a la plaça de l´Abadia durant la Festa Major.

En un acte senzill però molt simpàtic, ha parlat primer l´Alcalde, per tot seguit donar la paraula al Sr. Miquel Serra, que ha estat l’impulsor de la idea, que feia temps i temps que volia portar a terme.

Seguidament la regidora Gemma Capella ha anat entregant a cada Miquel la seva foto.

S’ha acabat l’acte amb el ja imprescindible pica-pica.

Lliurament de la foto als Miquels. Festa Major 2009.

El Govern demanarà la nul.litat del judici a Lluís Companys

El President Lluís Companys

El president Montilla va anunciar que demà dijous 15 d’octubre, coincidint amb el 69è aniversari de l’afusellament del president Companys, se celebrarà una sessió extraordinària del Consell de Govern amb la intenció d’aprovar un únic punt, “que fa referència a la voluntat institucional d’aconseguir que sigui declarat nul el judici contra el president de la Generalitat Lluís Companys”.

El primer pas en la reparació moral i política del president Companys s’ha visualitzat aquesta matinada a Mèxic, on el ministre de Justícia del Govern espanyol ha lliurat a la néta del President un document en què es rebutja el consell de guerra que el va condemnar a mort. Finalment, doncs, el Govern espanyol ha comunicat de manera oficial, a partir de la reclamació que la mateixa néta de Companys va fer a l’empara de la Llei de Memòria Històrica, l’acord per restituir la imatge moral i política del President.

Un cop reconegut el deute històric, la petició de declarar nul el consell de guerra contra Companys serà el següent pas que emprendrà el Consell de Govern de la Generalitat en la sessió de demà. 

Aprovada la connexió amb el Consorci d’Aigües de Tarragona

En el mateix Ple del dia 6 d’octubre, tots els grups amb representació municipal van aprovar la modificació del projecte de connexió amb el Consorci d’Aigües de Tarragona. Aquest projecte correspon a la modificació del que, en un principi, contemplava l’aprofitament de l’aigua del mas de la Mata. L’aprofitament d’aquesta aigua, però, va ser desestimat a causa de la gran quantitat de nitrats que conté, cosa que en desaconsella la utilització per a ús de boca.

Per tant, el projecte que es tirarà endavant consistirà en la construcció d’una canonada que, des dels dipòsits municipals, connectarà amb el dipòsit d’abastiment d’aigua del Consorci d’Aigües de Tarragona que es construirà a l’alçada del mas d’en Tarrats. L’estació del CAT s’està tirant endavant en un projecte comú entre Alforja i Les Borges del Camp.

L’endemà mateix, 7 d’octubre, el Ple del Consell Comarcal del Baix Camp va aprovar el conveni a partir del qual SECOMSA-Aigües (empresa pública del Consell Comarcal per a la gestió de l’aigua), s’encarregarà de la realització de les obres. Aquest conveni suposarà un estalvi de temps i de diners molt important ja que, en tractar-se d’un acord entre administracions, no caldrà fer la llarga tramitació de paperassa administrativa que comporta la licitació d’obra pública.

Més d’Ordenances fiscals per al 2010

En el Ple del 6 d’octubre es va aprovar la revisió de taxes i impostos municipals respecte als apartats de servei de recollida d’escombraries, clavegueram i expedició de documents administratius.

Respecte a les escombraries, i perquè no pagui el mateix una família que una indústria, tal com passava fins ara, es distingeixen tres trams d’aplicació: el domèstic (90 €), el de locals comercials (150 €) i el d’activitat industrial (200 €). En el cas de les escombraries domèstiques, per tant, es passa dels 65 € actuals als 90 € per al 2010 i es podrà pagar en dos terminis. Tot i aquest augment, el dèficit generat des de l’inici de la recollida amb els contenidors soterrats continuarà sent molt important. Amb la modificació es podrà reduir des dels aproximadament 90.000 € anuals a un dèficit de 60.000 € anuals. Per aconseguir que la recollida no fos deficitària, la taxa s’hauria de posar en 160-170 €. L’increment de 25€, que es podrà fer efectiu en dos pagaments anuals, és un increment necessari, més encara si es té en compte que no s’havia tocat des del 2002. Si s’hagués anat modificant, no s’hauria arribat a aquest nivell de dèficit i ara no caldria augmentar-lo tant de cop.

Respecte al clavegueram, la connexió d’un edifici nou a la xarxa passa dels 100 € actuals als 110 €. La taxa anual de clavegueram queda igual, però es distingeixen, de nou, tres casos: el domèstic (que no es toca i es manté en els 15 €), el dels locals comercials (se situa en 35 €) i l’industrial (se situa en els 45€).

Respecte a l’expedició de documents administratius, la quantitat de variacions és important: es revisen alguns dels preus que ja s’aplicaven i es regulen nous preus en aquelles peticions que comporten hores de feina del personal administratiu i tècnic de l’ajuntament (certificats d’empadronament, fe de vida, certificats tècnics urbanístics o de dades censals, etc).  

La revisió es va aprovar amb el vot favorable dels regidors de l’equip de govern (PSC-PM i ERC) i l’abstenció de CiU. Evidentment, la feina de l’oposició és criticar els augments d’impostos i continuar prometent que ells no ho farien. La feina d’un equip de govern mínimament responsable és fer els càlculs necessaris perquè el dèficit de l’ajuntament en els serveis que obligatòriament ha de prestar sigui el menor possible. Les taxes i els impostos s’han de revisar de manera responsable i periòdica sabent que aquesta és una tasca que difícilment serà rebuda amb alegria per part dels contribuents.

Deixar-ho passar per por a l’erosió electoral que pugui comportar no vol dir governar millor: només és un engany simple que pot portar a dèficits econòmics importants en l’administració municipal.

Ordenances fiscals 2010

Ordenances fiscals per al 2010

En el Ple del 6 d’octubre es va aprovar la revisió de taxes i impostos municipals respecte als apartats de construcció, instal·lacions i obres, impost per a vehicles de tracció mecànica i l’impost sobre terrenys de naturalesa urbana.

L’impost sobre construcció, instal·lacions i obres, l’ICIO, no es toca i segueix al 3%. L’impost ja existia, però s’ha aprovat una taula que recull en quins trams s’aplicarà una base o una altra. D’aquesta manera, el 3% no s’aplicarà sobre el pressupost presentat per la persona que sol·licita la llicència, sinó a partir de la visita del tècnic municipal. En el cas que la llicència sigui per a remodelació de façanes del casc antic o en el cas que hi hagi instal·lació solar o aprofitament tèrmic, hi haurà una bonificació del 95 %. L’IBI no es toca i l’IAE tampoc.

L’impost per a vehicles de tracció mecànica s’augmenta en un 1 %.

Respecte de l’impost sobre terrenys de naturalesa urbana, l’anomenada plusvàlua que s’ha de pagar en el cas de venda o transmissió d’un immoble, el que s’ha fet bàsicament és adequar-lo a la llei. Els percentatges que es pagaven no s’havien modificat des del 1989 i, des del 1998, se situaven per sota dels mínims legals, tal com la delegació d’Hisenda va fer notar en el seu dia a l’Ajuntament que, tot i això, no va modificar-ho. L’increment que s’ha aprovat depèn del període en anys entre la compra i la venda posterior i del valor cadastral. En el cas que la transmissió sigui per herència, hi ha una bonificació del 50 %. D’aquesta manera, es distingeix la transacció comercial de, per exemple, el fet d’heretar dels pares la casa on ja es viu.

La revisió es va aprovar amb el vot favorable dels regidors de l’equip de govern (PSC-PM i ERC) i l’abstenció de CiU. És necessari fer la revisió de totes les taxes en aquest moment per a poder-les aplicar a partir de l’any 2010. Feia massa temps que no s’havien tocat, i en alguns casos representaven un perjudici econòmic per al mateix consistori. Com que estem en temps de crisi, l’augment ha estat sempre el mínim possible, normalment per sota del màxim que la llei corresponent permetria incrementar.

Ordenances fiscals 2010

Inauguració de la sala Rodona del Parc amb un èxit d’Els Passerells

El 27 de setembre a la tarda, diumenge de Festa major a les set, tal com feia uns quants anys que no fèiem en aquesta data, Els Passerells van tornar a fer teatre. Van estrenar l’obra El bon doctor, basada en contes de Txèjov adaptats per Neil Simon, estrena que va servir, també, per a inaugurar la remodelació de la sala Rodona del Parc, el nostre espai propi per a obres de teatre i actuacions de petit format. Aquest espai s’havia descurat de forma innecessària durant molts anys i, al final, fer-hi qualsevol obra de teatre, que se n’hi feien, volia dir entrar en una mena d’armari de mals endreços abandonat i brut.

L’actuació que s’hi ha realitzat, finançada amb el Pla 2000 del Fons d’Inversió Local, ha servit per a construir-hi uns lavabos i vestidors adequats i per a modificar la ubicació de l’escenari. D’aquesta manera, l’entrada principal a la Sala es fa per la part del darrere i s’ha aïllat la sala mateixa de les dependències del bar. Els vestuaris són còmodes i ben il·luminats i el vestíbul d’entrada separa, però comunica, la part d’artistes de la del públic assistent.

La subdelegada del Govern , la Sra. Teresa Pallarés, va assistir a la represeLa Sra. Teresa Pallarés, en el parlament inicialntació i, en el parlament inicial, va reconèixer la feina feta des del juny com a molt positiva. Tant l’alcalde Josep Viñas com el Quim Balcells, director d’Els Passerells, van reconèixer la satisfacció que per a tots suposava inaugurar la remodelació tan esperada amb una obra protagonitzada pel grup de teatre d’Alforja.

El treball dels i les joves artistes d’Els Passerells va ser molt ben rebut pel nombrós públic que omplia la sala, receptiu a l’entusiasme que van mostrar els actors i actrius adolescents. Ho van fer molt bé i el públic ens ho vam passar molt bé, amb una obra agraïda i un treball dalt de l’escenari que promet.  Aquests nois i noies poden fer-nos pensar que, per molts anys, tenim sala Rodona per a fer-hi teatre. Felicitats!!

La sala Rodona buida, moments després de l'actuació d'Els Passerells

Festa Major Sant Miquel’09: dilluns 28 setembre

Festa Major Sant Miquel'09

Els actes previstos per avui dilluns 28 de setembre són:

  • a 2/4 d’11 al Parc: espectacle de circ amb Desastrous Cirkus, i després, un taller de circ.
  • des de les 2 del migdia fins a les 7 de la tarda al Parc: inflables i quads infantils.
  • a les 8 de la tarda al Pavelló: espectacle musical amb l’obra “Somnis” a càrrec de La Torratxa.
  • a les 10 de la nit al Parc: castell de focs.

Podeu consultar el programa sencer al web de l’Ajuntament o directament des d’aquí.

Bona Festa Major!

Festa Major Sant Miquel’09: diumenge 27 setembre

Festa Major Sant Miquel'09

Els actes previstos per avui diumenge 27 de setembre són:

  • …molt aviat….: Matinades diabòliques amb els Diables d’Alforja.
  • des de les 10 del matí fins a les 2 del migdia: plantada de gegants a l’avinguda Catalunya, cercavila pel poble i plantada final al Parc dels Amics, amb els gegants d’Alforja i altres colles convidades.
  • a les 6 de la tarda a la sala Rodona del Parc: inaugurem la sala amb l’obra de teatre ”El bon doctor” de Neil Simon, a càrrec d’Els Passerells Teatre-Estudi.
  • a les 8 del vespre: ball de tarda amb l’orquestra Pensylvania

Podeu consultar el programa sencer al web de l’Ajuntament o directament des d’aquí.

Bona Festa Major!

Festa Major Sant Miquel’09: dissabte 26 setembre

Festa Major Sant Miquel'09

Els actes previstos per avui dissabte 26 de setembre són:

  • a les 10 del matí a l’ermita de Sant Antoni: 18è Campionat Local de Bitlles de les Valls d’Alforja.
  • des de les 11 del matí fins a les 2 del migdia al Parc dels Amics: inflables, quads infantils i simuladors de conducció.
  • a les 12 del migdia a la placeta de l’Abadia: ajuntem tots els Miquels d’Alforja.
  • a les 12 del migdia a la Casa de Cultura: inauguració de l’exposició fotogràfica de Joan Ribas.
  • a 2/4 d’1 del migdia a l’Ateneu: re-inauguració de l’exposició d’art “Escultor Jassans”.
  • a la 1 del migdia a la plaça de les Monges: sardanes amb la cobla-orquestra Marina.
  • des de les 4 fins a les 7 de la tarda al Parc dels Amics: inflables i quads infantils.
  • a les 7 de la tarda al Pavelló: concert de Festa Major amb l’orquestra Marina.
  • a les 10 de la nit: correfoc de Sant Miquel, a càrrec del Ball de Diables d’Alforja i altres colles i bèsties convidades.
  • a 2/4 de 12 al Pavelló: gran ball de Festa Major amb l’orquestra Marina.
  • després del ball al Pavelló: discomòbil

Podeu consultar el programa sencer al web de l’Ajuntament o directament des d’aquí.

 Bona Festa Major!

Festa Major Sant Miquel’09: divendres 25 setembre

Festa Major Sant Miquel'09

Els actes previstos per avui divendres 25 de setembre són:

  • a les 8 de la tarda a la plaça de les Monges: pregó de Festa Major a càrrec del professor Joaquim Mallafrè. A continuació, representació del Ball de Sant Miquel pel Ball de Diables d’Alforja i degustació del “miquelet”.
  • a les 10 de la nit a l’església de Sant Miquel: Mostra musical dels Joves Intèrprets alforgencs, organitzada per l’Ateneu Cultural Josep Taverna.
  • a les 12 de la nit al Pavelló municipal: actuació dels grups d’ska Xeic i Skatacrack.

Podeu consultar el programa sencer al web de l’Ajuntament o directament des d’aquí.

Bona Festa Major!

22 de setembre: donació de sang

La propera campanya de donació de sang a Alforja serà el dimarts 22 de setembre, des de les 6 de la tarda i fins a les 9 del vespre a la Casa de Cultura, i tots els i les donants de sang que ho desitgeu hi podreu tornar a col·laborar, així com les persones que vulguin donar sang per primera vegada.

Donar sang sempre és un acte de generositat i en aquesta ocasió, ja que s’acosta la Festa Major, des de la regidoria de Sanitat i amb la col·laboració de la regidoria de Cultura, Esports i Joventut s’ha pensat a respondre, d’alguna manera, a aquesta generositat desinteressada. Per aquest motiu, s’obsequiarà a totes les persones donants de sang amb una entrada per a la nit d’ska del divendres 25 de setembre (concert de Xeic i Skatacrack a les 24:00 h al Pavelló) o amb un 50% de descompte per al ball de Festa Major del dissabte 26 (gran ball amb l’orquestra Marina a les 23:30 h també al Pavelló).

Veniu a donar sang i bona Festa Major!

 Dóna sang, dóna vida

ILP per veure TV3 al País Valencià

Ens volem fer ressò des del nostre bloc de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que promou Acció Cultural del País Valencià, junt amb sindicats, partits i associacions diverses, a favor que les emissions de TV3 es puguin rebre al País Valencià, en una iniciativa conjunta que s’ha anomenat per una Televisió Sense Fronteres. L’ACPV informa d’aquesta iniciativa en el seu butlletí periòdic.

La Iniciativa Legislativa Popular “Televisió sense Fronteres” va ser presentada fa uns dies a la seu d’Òmnium Cultural a Barcelona amb la presència de gent molt diversa, allò que en l’argot periodístic s’anomena “una llarga llista de personalitats”, la qual estava encapçalada pels ex-presidents Jordi Pujol i Pasqual Maragall.

La iniciativa reivindica el projecte de llei que hauria de permetre que totes les televisions en català arribessin a tot el territori. La campanya es concreta en la recollida d’un mínim de 500.000 signatures en el conjunt de l’Estat espanyol durant un període que arriba fins al 24 de març de 2010.

A les webs d’ACPV i de  Televisió sense Fronteres hi trobareu la informació necessària per adherir-vos a aquesta ILP.

Logo de Televisió sense Fronteres

Sant Miquel 2009

Sant Miquel 2009

 

Aquest és el cartell. Aviat seguirà el programa.

Convocatòria del Pla de renovació d’electrodomèstics, calderes i aparells d’aire condicionat

El Departament de Finances de la Generalitat ha obert el termini per a sol•licitar ajuts per a la compra d’electrodomèstics, calderes i aparells d’aire condicionat. El Pla de renovació es mantindrà des de l’1 de setembre de 2009 fins al 15 de novembre de 2009, o fins que s’exhaureixin els fons pressupostaris destinats.
La quantia màxima de l’ajut que es rebrà estarà en funció del tipus d’aparell a renovar. El quadre d’imports es recull a la convocatòria i és el següent:
– Frigorífics, combis i congeladors:
Classe A: 85 euros.
Classe A+: 105 euros.
Classe A++: 125 euros.
– Rentadora i rentaplats amb classificació energètica A i eficàcia de rentat A: 85 euros
– Rentadora amb classificació energètica A, eficàcia de rentat A i consum energètic inferior o igual a 170 Wh/kg: 105 euros.
– Forns amb classificació energètica A: 70 euros.
– Calderes de condensació: 400 euros.
– Aparells d’aire condicionat amb classificació energètica A: 100 euros.

La subvenció no podrà superar el 25% del preu de venda de l’aparell, IVA exclòs, i els electrodomèstics o aparells han de tenir unes característiques concretes:.
a) Els electrodomèstic han de ser de classe A o superior.
b) Les calderes han de ser de condensació i d’una potència tèrmica inferior a 70 kW destinades a instal•lacions de calefacció individual.
c) Els aparells d’aire condicionat han de ser de classe A o superior, elèctrics i amb una potència tèrmica màxima de 12 kW.

En tots els casos, els aparells han de ser models inclosos a la base de dades d’equips eficients de l’IDAE (www.idae.es)

Tota la informació i els passos a seguir en la tramitació es troben publicats al DOGC.

Pa renovació electrodomèstics 2009