Aprovada la connexió amb el Consorci d’Aigües de Tarragona

En el mateix Ple del dia 6 d’octubre, tots els grups amb representació municipal van aprovar la modificació del projecte de connexió amb el Consorci d’Aigües de Tarragona. Aquest projecte correspon a la modificació del que, en un principi, contemplava l’aprofitament de l’aigua del mas de la Mata. L’aprofitament d’aquesta aigua, però, va ser desestimat a causa de la gran quantitat de nitrats que conté, cosa que en desaconsella la utilització per a ús de boca.

Per tant, el projecte que es tirarà endavant consistirà en la construcció d’una canonada que, des dels dipòsits municipals, connectarà amb el dipòsit d’abastiment d’aigua del Consorci d’Aigües de Tarragona que es construirà a l’alçada del mas d’en Tarrats. L’estació del CAT s’està tirant endavant en un projecte comú entre Alforja i Les Borges del Camp.

L’endemà mateix, 7 d’octubre, el Ple del Consell Comarcal del Baix Camp va aprovar el conveni a partir del qual SECOMSA-Aigües (empresa pública del Consell Comarcal per a la gestió de l’aigua), s’encarregarà de la realització de les obres. Aquest conveni suposarà un estalvi de temps i de diners molt important ja que, en tractar-se d’un acord entre administracions, no caldrà fer la llarga tramitació de paperassa administrativa que comporta la licitació d’obra pública.

7 responses to “Aprovada la connexió amb el Consorci d’Aigües de Tarragona

  1. Una pregunta , sa valorat ha quin preu sortira el metro cúbic , despres de haver fet la connexió, quin increment tindra per les butxaques de la gent del poble?

  2. HA un ocellet ma dit que , la connexió amb el consorci no es fara fins la proxima legislatura , per tant com santen que es faci com a tramit de urgència, si per molt que fem la canonada fins a mas de la mata , no sera fins d’aqui a 2-3 any no arribara l’aigua del consorci , i ens gastarem els diner de el PUOSC.

  3. Hola Magí,
    Abans que res, agrair-te molt que signis les teves intervencions, encara que sigui amb un àlies. Com a mínim, la possibilitat de poder parlar amb algú més a cara (virtual) descoberta. Aquí, això no passa gairebé mai.
    Amb el risc que tots dos necessitem al capdavall assessorament psicològic, t’he de dir que pels comentaris que fas de vegades dubto que pertanyis al mateix govern que jo. Està clar que ni tu ni jo no som al govern, encara que jo no vaig presentar-me a les llistes i en canvi, a tu, la regidoria t’ha anat “del canto d’un duro”. El que vull és dir que moltes vegades em sembla que ni la mateixa oposició faria uns comentaris tan sibil•lins com els teus. Puc dir que trobo que els teus comentaris són sibil•lins? És una paraula tan complicada com “demagògia” i, per tant, n’he buscat el significat. Sibil•lí s’aplica a alguna cosa “misteriosa, fosca, amb aparença d’importància”. Coses fosques, misterioses i amb aparença d’importància com els OCELLETS.
    Jo no tinc gaire tracte amb els ocellets. Però sembla fàcil de veure, amb ocellet i sense, que el dipòsit de connexió del CAT a Les Borges no es construirà durant aquesta legislatura. De fet, ja es va dir des de bon començament, que era cosa d’algun any. A més, aquesta legislatura, pam dalt pam baix, té mesos de vida, tenint en compte que hi haurà eleccions al Parlament cap al novembre de l’any que ve. Per tant, aquest ocellet tan previsible podria estalviar-se les obvietats.
    Segons el meu parer, aquest comentari teu és sibil•lí (innecessàriament sibil•lí, clar) i trobo el teu comentari anterior (el que “preguntava” amb “sorpresa” si els FEIL no els podien demanar “altres” regidories que no fossin les socialistes) també innecessàriament demagògic. Segons les bases, al FEIL s’hi presenten projectes, no regidories. I això es fa saber (ho contestàvem a l’Orquídia) en una documentació que qualsevol pot consultar. La demagògia és aquella acció política que utilitza mètodes emotius que busquen afalagar la multitud, encenent els ànims i animant les baixes passions.
    Sovint em pregunto amb quantes oposicions estem bregant. Fotre’s “amb els socialistes” dóna bon rèdit, fa quedar bé. I ho dic així, en general, a l’engròs, sense filar prim, perquè la crítica que veig és així: generalista, confusa, indiscriminada. La resposta més immediata a aquesta crítica mancada d’argumentació acostuma a ser també ben pobre i, a la que et descuides, en forma de victimisme. Això no porta enlloc.
    Més encara si tot això es fa de cara a una galeria de públic que recull amb voracitat els improperis i les anades de l’olla dels anònims de torn. No cal discutir, ni argumentar, ni contraposar, ni proposar, ni responsabilitzar-se, ni participar: només cal començar les frases amb un “és que els socialistes…!!!”. El que vingui després, poc importa.
    Necessitarem un bon psicòleg tots plegats i aviat, perquè aviat haurem de dir una altra vegada a quina banda del tauler de joc som. I de l’altre Alforja que era possible, haurem de fer balanç del que hem aconseguit i del que ens queda per fer.
    Salutacions,
    diana

  4. No se si la meva argumentació aqui pot esser molt clara i concisa pero jo mateix soc una de les persones que vaig firmar i presenta a legacions a aquesta connexió, i com a lli es posa de manifest , ja unes reons prou clares i ben argumentades.

  5. cóm ho hauriem de fer si, tenint una posició ideològica propera al govern del poble, no estem d’acord amb quelcom que es decideix o es fa? callar? un altre Alforja és possible sempre i quan s’acceptin les crítiques, vinguin don vinguin, no? La web 2.0 és així, hom escriu quelcom i la gent hi diu la seva… qui no vulgui pols que no vaigi a l’era, potser hauriau de fer una web on tan sols hi poguessiu “penjar” les informacions, sense poder replicar ni opinar, no un blog, on les persones hi poden dir el què volen.
    D’altra banda, tenia la idea equivocada que ser d’esquerres volia dir, entre altres coses, no ser dogmàtic, en pensaments i accions… creia, equivocadament, que això era més de la dreta, amb pensaments més rígits. Sí, ja sé que els que s’anomenaven comunistes, a la URSS (i al seu entorn), també mostraven pensaments d’aquest tipus. Però, bé, no els considero d’esquerres, ni progressites ni res semblant, si no tot lo contrari…
    Però potser estic equivocat…
    Es veu que al haver anat en una llista fa que s’anulin tots els pensaments lliures, la capacitat de crítica, la de decidir res per un sol… coi!! igual que lo que demandaven les dictadures del segle XX (i les que queden del XXI). Potser després d’haver anat en una llista hom pateixi algun tipus d’abducció per part del partit polític, necessitant una posterior deshabituació, com un tractament de desintoxicació…
    Per cert, jo també he signat les mencionades alegacions… es veu que encara tinc una mica de criteri pròpi, equivocat o no, però propi.

    Felip.

  6. Una que s’ho mira des de fora treu les següents conclusions;

    1,- A la Diana costa molt d’entendre-la, sembla que vol i dol, no està al govern municipal, però fa el que pot per influir al mateix govern. Sempre li quiedarà el “panfletu” de la revista FM. Hauria de recordar més sovint que al govern que vol influir hi ha dues forçes i aixó vol dir que suposant que arrivi a influir-hi, nomès influeix a una part del govern, les matemàtiques son tossudes.

    2,- A cals socialistes hi ha un sol pensament, fan pinya, suposo. Però fent pinya confonen pensament unic amb pensament comú.

    3,- A can esquerra rés de nou, és nota que son assamblearis, però al menys no fan callar als que pensen diferent

    4,- A cals socialistes s’hurien d’acostumar a rebre crítiques, encara que siguin sota pseudónim. És un exercici sà.

    5,- A can esquerra no tenen clar lo que és ser de dretes o ser d’equerres, com tots en el temps que corren.

  7. Torracollons, estic d’acord amb algunes de les coses que dius, però et vull aclarir que jo no parlo en nom d’esquerra, si no en el meu. De fet, per la deriva dels aconteixements dels últims temps (cas Millet, el de Santa Coloma, els referèndums populars per la independència, el manifest dels principals diaris catalans, etc.), cada cop estic més convençut que els polítics no fan la feina que haurin de fer… no escolten, no reaccionen a temps… sembla que sols procurin per la seva quota depoder (i si la poden augmentar millor). El que pensi la gent i quines són les seves necessitats són, per ells, coses secundàries.
    … després parlen de desencantament i desafecció amb la política…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s